Here to Stay
Hi ha coses que, sense saber per què, volem que ens acompanyin tota la vida.
Aquesta campanya neix com una manera de donar cos a la nostra idea de llar.
Volíem explicar que una llar no és un lloc de pas, sinó un lloc on voler quedar-se. Perquè és allà on ens sentim bé, segurs, a gust. On podem ser nosaltres mateixos. I això no passa de manera immediata, ni per casualitat. Una llar es construeix amb el temps, a través de vincles, vivències i objectes que perduren.
La campanya posa el focus en aquesta permanència. En un món canviant, on gairebé tot es reemplaça amb rapidesa, triem parlar del que perdura. Del que es queda. Dels mobles i objectes que ens acompanyen, que es transformen amb nosaltres, que ens representen, que narren la nostra història i que acaben donant-nos aquest sentit de pertinença.
Amb una direcció visual icònica, onírica i un enfocament metafòric, mostrem que una casa no és una estructura fixa, sinó una suma d’elements que sentim com a propis. No per la seva forma, sinó pel seu significat. No pel que costen, sinó pel que expliquen i representen per a nosaltres.
En mostrar què s'esvaiex i què perdura, la campanya posa en valor allò que realment construeix una llar: el que no s’endú el vent. Una al·legoria contra les tendències passatgeres, el fast furniture i l’homogeneïtzació global.
Darrere de la campanya
Fer volar els objectes no va ser només una metàfora: va ser una decisió tècnica. Darrere de l’espot hi ha una producció precisa i complexa, pensada per capturar allò que perdura. I allò que no.
Volíem que cada decisió parlés de qui som. Per això vam triar una localització connectada amb les nostres arrels: un camp de blat a l’Ametlla del Vallès, que entre 1937 i 1938 va ser utilitzat com a aeròdrom de guerra pel govern republicà. Un paisatge carregat de memòria on parlar d'allò que perdura.
La imatge de la protagonista encaixa amb el nostre imaginari mediterrani. El seu paper exigia més que una interpretació: la seva formació en dansa li va permetre moure’s amb lleugeresa, gairebé com si flotés en gravetat zero. Una manera de donar vida al llenguatge visual que havíem imaginat des del principi.
Per donar vida a la metàfora, els objectes es van suspendre a l’aire mitjançant diverses estructures de truss, penjades de tres grues que més tard desapareixerien en postproducció. Les escenes es van rodar amb càmera en moviment sobre plataformes, plans de travelling i imatges aèries amb dron. La postproducció i els efectes visuals van permetre eliminar tots els elements tècnics i acabar de construir aquesta atmosfera visual, elegant i suspesa. La caseta blanca que apareix en l’últim pla va ser generada completament en 3D.
Un altre moment clau del rodatge va ser la casa de la nostra protagonista. L’espot es va gravar en dues localitzacions diferents: una exterior i una altra d’interior. Per a l’exterior, vam construir un set ad hoc: una caseta oberta al camp, amb dues parets en angle recte que permetien sortir directament cap al camp de blat. Per a les escenes d’interior, vam buscar una casa real amb una estructura i distribució el més semblant possible al set fictici, i així es va assegurar la continuïtat visual entre tots dos espais.